Un dia d’avorriment (concretament el vespre després de l’actuació a Sitges) i sorgint d’una idea que havia tingut a la tarda (amb la inestimable col·laboració d’en Sermt) vaig fer una versió del superhit de l’estiu “Jenifer” dels Catarres amb la següent lletra. S’accepten variacions, crítiques i insults suggeriments. Gràcies.
ELISABET (Música: Els Catarres; Lletra: Joaquim Albalate a partir de la original dels Catarres)
Jo que sóc més minyonetti que la Casa Jacint Bosch o que la Torre del Palau,
jo que tinc una erecció quan veig al Ramon Codinas a l’APM, indignat.
Jo que vaig sempre amb motxilla i no tinc una altra roba que no sigui Decathlon,
jo que vaig sempre de malva i no trago ni en pintura els pàstels de Ca n’Aurell
Jo que penso que el Coral sempre ha estat un traïdor, un terrassenc que comenta el concurs!
Jo que tinc el 3de10 com a fondo de pantalla amb el 4de9 net!
Jo que sempre he rajat del puto rànquing Estrella
ara penso que la seva presentadora és la més bella.
Oh Elisabet, miro sempre que surts a TV3,
oh Elisabet, cada cop m’agrada el Quarts de Nou més,
i quan et veig ja no puc pensar en res,
Oh Elisabet!
Jo que sóc més minyonetti que els amos del bar “La Palma” per Sant Fèlix, i després.
sempre canto amb emoció “Vila, Vila, Vilanova” durant tota la processó,
jo que ballo amb el ritme de Sota la Palmera, i la Rumba del 5 de 9.
jo que penso – i amb raó – que la culpa és de la Vella o del Maeso, qui si no!
Jo que sempre m’he cagat en el Concurs de Tarragona i els castells tirats a carregar,
jo que porto tatuada la cara del Negre al pit amb l’escut de la colla al seu costat!
Jo que sempre he pensat que els lagartus són idiotes
ara penso tot el dia en l’Elisabet en pilotes!
Oh Elisabet, miro sempre que surts a TV3,
oh Elisabet, cada cop m’agrada el Quarts de Nou més,
i quan et veig ja no puc pensar en res,
Oh Elisabet!
Les ments estretes insisteixen en què no,
en què acabarem com el Falcato i el Miró
saballuda i egarenc no podem anar pas bé,
que ens estem fotent un grandíssim merder,
i ens diuen que tenim un bon cacau al cor
entre els verds i Minyons,
els hippies contra els “campions”.
Però jo no veig perquè collons haurem d’escollir,
si en aquest maleït món coses més rares s’hauran vist!
Nota: com que us conec, consti que aquesta lletra no està basada en la realitat. Qualsevol coincidència amb la realitat serà això, una casualitat. No em denuncieu, que no tinc pasta. Pau i amor.
Entrada original: http://joaquimcat.blogspot.com/2011/09/oh-elisabet.html